A la vida hi ha moments que són inoblidables. Imborrables. Hi ha moments que seria millor oblidar, o que fins i tot seria millor no haver viscut. Hi ha moments en què et preguntes si realment tot el teu voltant forma part de la teva vida, si realment tu mateix formes part de la teva pròpia vida, o pel contrari és una brisa que passa suaument pel teu costat, sense ni tan sols aturar-se a recollir-te. La meva vida és, si més no, el que he anat filant per a que ara sigui el que és, amb la gent que hi viu, amb els moments que fan que pensi que la meva vida és, si més no, el que jo vull que sigui.

Te quiero.
Me he enamorado de ti. Y creo que el mundo es un poco menos malo porque existes.

Et trobo molt a faltar. Trobo a faltar els nostres menjadors juntes i totes les vegades que ens assèiem al costat de la meva guixeta. Trobo a faltar quan miràvem classe per classe si hi havia alguna buida, per seure i entrar en el nostre món sense que ningú ens molestés. Trobo a faltar quan t'esperava a la porta del pati, perquè sempre trigaves més que jo. Trobo a faltar quan m'esperaves tu a mi, i t'enfadaves perquè deies que era molt lenta i jo reia perquè eres tu la que sempre arribava tard.

Trobo a faltar quan la Fina ens passava pel costat i esperavem a que marxés per ficar-nos a riure. Trobo a faltar quan li deies que què guapa estava aquell matí, mentre jo m'amagava darrera d'una columna perquè no em veiés riure. Trobo a faltar quan ens reiem de l'Albert, quan fugiem d'ell perquè era molt pesat o quan li agafàvem de la papada; sempre deies que en volies una d'igual per tu.

Trobo a faltar totes les hores que passàvem amb el Ferran, tots els cops que ens vam menjar els seus emos i la samarreta que li vam regalar, un mes després del seu aniversari.

Trobo a faltar tots els cops que hem fet coses juntes. Quan et vas escapar a Sentmenat amb mi, quan vas conèixer al Santi; els ulls et brillaven de l'emoció, de debò! Els cops que has estat al meu costat perquè tenia un mal dia, o els cops que jo he estat amb tu per qualsevol cosa. El dia en què vam anar per primer cop juntes a l'autobús, semblavem dues nenes petites.

Trobo a faltar l'últim dia d'escola, quan vam fer aquella guerra d'aigua, en la que el Ferran ens perseguia amb l'aigua i en la que el Bernat em va abraçar, com no m'havia abraçat mai. Aquell dia en el que em vaig adonar de que sí que trobaria a faltar aquella gent, aquelles aules, aquells passadissos... Trobo a faltar aquell últim dia en el que el vaig passar amb tu, després de la guerra d'aigua. Vaig passar l'últim dia d'escola amb la persona més genial que ha passat per aquelles aules, i m'enorgulleix poder dir, que segueixo passant els dies més importants amb la persona més genial que he conegut.

T'estimo molt.