Que tengo dos mil razones para olvidarme de todo y no pensar más que en tu voz...
sábado, 30 de enero de 2010
Soñé que te conocía y es por eso que te escribo...
viernes, 29 de enero de 2010
No es que no tenga ilusión, es que tú desilusionas.
jueves, 28 de enero de 2010
El tiempo es demasiado lento para aquellos que esperan... demasiado rápido para aquellos que temen... demasiado largo para aquellos que sufren... demasiado corto para aquellos que celebran... pero para aquellos que aman, el tiempo es eterno.
miércoles, 27 de enero de 2010
¿Y si todas las cosas que fueron, no hubieran sido? ¿Y si todas las cosas que no sucedieron, hubieran sucedido?
lunes, 25 de enero de 2010
¡No me acuerdo de olvidarte!
viernes, 22 de enero de 2010
Como todas las palabras que te dije y no escuchaste: fueron ruido.
jueves, 21 de enero de 2010
Les teves cuixes sota els meus llençols, que ho tornen tot, tan fàcil...
Sandra és protecció. Sandra és totes aquelles coses que no veus, tots aquells somriures invisibles, tots els plors culpables. Sandra fabrica atacs de riure inacabables, llàgrimes (de felicitat) i núvols amb forma de caballet de mar.
Sandra és tossuda, feu-li creure que té raó encara que no la tingui. Sandra sempre fa petons, petons divertits, petons màgics, petons a distància, petons a través del correu electrònic.
Sandra té uns rínxols tafaners que ho volen saber tot. A ella li agrada el sol, ballar, tirar-se per terra i cridar, cridar! Sandra és positivitat en persona i t'estirarà del cabells si dius el contrari.
Sandra és tu, i tu, i tu també.
I Sandra mai deixarà de ser així.