No hay camino para la paz, la paz es el camino.

Avui he passat per davant d'aquell parc on et duia quan érem de vacances d'estiu. Quan vivíem al carrer Constitució i tu m'insisties en que t'hi portés per les tardes. Recordo que jo sempre feia el ronso perquè preferia quedar-me a casa. Avui he vist aquell parc on jo seia al banc amb un llibre mentre tu pujaves al tobogàn i no paraves de dir-me: "Mira, mira Sandra!", mentre lliscaves i corries amunt i avall en aquell embolic de joguines. Recordo que jo de seguida em cansava i et deia de tornar a casa, i tu sempre em deies de quedar-nos una mica més, amb aquella carona tristona que m'estovava tant.

Ara me'n adono que hauria d'haver jugat molt més amb tu.