Las mariposas no pesan casi nada. Son leves. Son apenas como el pestañeo de la luz del sol, como si al sol le picaran los ojos y parpadeara rojo o amarillo. Como las hay de tantos colores, se podría pensar también que son estornudos del arcoiris o pedacitos que se le desprenden cuando el arco no queda completo. Hace mucho tiempo, las mariposas no existían...
Sandra és protecció. Sandra és totes aquelles coses que no veus, tots aquells somriures invisibles, tots els plors culpables. Sandra fabrica atacs de riure inacabables, llàgrimes (de felicitat) i núvols amb forma de caballet de mar.
Sandra és tossuda, feu-li creure que té raó encara que no la tingui. Sandra sempre fa petons, petons divertits, petons màgics, petons a distància, petons a través del correu electrònic.
Sandra té uns rínxols tafaners que ho volen saber tot. A ella li agrada el sol, ballar, tirar-se per terra i cridar, cridar! Sandra és positivitat en persona i t'estirarà del cabells si dius el contrari.
Sandra és tu, i tu, i tu també.
I Sandra mai deixarà de ser així.
No hay comentarios:
Publicar un comentario