miércoles, 7 de mayo de 2008

Potser va ser tan especial perquè la vaig veure amb tu. Potser va ser especial perquè vaig veure com ni t’inmutaves mentre jo no parava de plorar. Potser va ser tan especial perquè tu t’aixecaves del sofà tan tranquil mentre jo m’en adonava que allò era una de les històries més precioses que havia vist mai. Potser.. potser és una de les pel·lícules més maques perquè és la primera vegada que vam seure junts a veure alguna cosa.

Potser perque ets i seràs sempre tu, amb aquella cigarreta característica entre els teus llavis.


t'estimo papa.

No hay comentarios: