Fem una escapada, tu i jo? A un lloc on només existeixi el núvol, aquell antic i famós núvol, no sé si el recordaràs..
No sé que tens, que m’enamora cada dia més, que fa que cada cop que et miro, s’apoderin de mi les ganes de menjar-te a petons i dir-t’ho tot, tot. D’agafar-te dolçament la cara entre les meves mans, de mirar-te als ulls i dir-te que t’estimo, que em tornes boja i que ho ets tot per mi...
Hi ha alguna cosa que em captiva quan et miro. Potser és la tranquilitat que em dónen els teus braços quan m’envolten, o els teus dits, quan s’entrellacen amb els meus. Hi ha alguna cosa que em captiva, o potser masses.
I et repeteixo, que em tornes boja, boja quan em fas somriure, amb aquell somriure en el que se’t fan aquells foradets a les galtes, aquella brillantor que se’t fica als ulls quan em mires, quan simplement m'observes sense fer res, simplement contemplant-me.
No sé que tens..