Avui fa 13 anys que vas néixer. Fa 13 anys que jo era a l'habitació d'aquell hospital esperant que obrissis els ulls. Fa 13 anys, jo somreia perquè per fi tenia un germà petit, com els ninots que dormien sobre el meu llit i mai havien arribat a plorar, a cridar, ni a somriure.
Tu ho vas fer només abraçar-me.

Sento.. sento tot el mal que t'he pogut fer, tots els cops.. tu ja saps del que parlo.
Avui és el dia del teu aniversari i.. encara que no t'ho sembli, és un dia molt important per mi. Jo.. jo no podria haver sigut forta sense tu, quan es van separar els papas.. les vacances sense tu no serien el mateix, sense les nostres fotos, els nostres passejos.. si tu no existissis, no m'hauria emocionat mai al veure aquell vídeo teu, des que eres petit i anaves a parvulari fins a 6è de primaria. I ara ja has començat la E.S.O. i estàs a punt de començar 2n.
Espero que creixis molt, molt lentament, tant com tu vulguis, perquè ningú et faci mal ni t'adonis de com és aquest món on hem crescut (junts, sempre).

Sigues molt fort.